Quan estic trista veig maletes pertot arreu i compro llibres que m’expliquin què em passa. Escolto la gent que parla mentre camina –«el fenomen de la crêpe s’ha com aprovinciat»– i sempre penso que no hi ha prou literatura. M’aturo a mirar les plantes que creixen als racons. Teixeixo el fred i em faig una manta.